|
| ||||||||
|
||||||||
| inici / sala de premsa - detall comunicat |
|
C's recolza que el 17 de maig sigui el Dia Internacional Contra l'Homofòbia i la TransfobiaEn aquesta data, l'OMS va deixar de considerar l'homosexualitat una malaltia. Des d'aleshores, s'intenta que les Nacions Unides l'elegeixin com jornada mundial contra l'homofòbia i la transfobia.
El 17 de maig de 1990 l'Assemblea General d'Organització Mundial de la Salut (OMS), superant una etapa en la qual els prejudicis històrics s'havien imposat a la ciència i a la raó, va suprimir l'homosexualitat de la seva llista de malalties mentals (en la que mai hauria d'haver estat inclosa).
La data del 17 de maig, des d'aleshores, té un valor molt significatiu per al col·lectiu LGBT, pel que va suposar d'eliminació de l'homofòbia que pretenia basar-se en la ciència. En l'actualitat, les organitzacions LGBT de tot el món lluiten perquè l'Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides assenyalin aquesta data com jornada mundial contra l'homofòbia i la transfobia, en qualsevol de les seves expressions, (política, social, cultural, etc.). Però ¿qué són l'Homofòbia i la Transfobia? Llamamos Homofòbia i Transfobia al conjunt de creences, opinions, actituds i comportaments d'agressió, odi, menyspreu, ridiculització, etc. que es produeixen contra les persones homosexuals (gais i lesbianes), bisexuals i transsexuals. Es tracta d'una discriminació per orientació sexual (homofòbia) o per identitat de gènere (transfobia), similar en importància al racisme, la xenofòbia o el masclisme, cuyo fonament són els forts estereotips socials, l'odi cap a les persones i la no acceptació de la diversitat humana. Al nostre país, aquest comportament detestable i vergonyós atenta contra els principis bàsics de la nostra Constitució i es troba tipificat (“l'homofòbia”) com a delicte en el Codi Penal. Desgraciadament en altres països, homofòbia i transfobia no sol es toleren sinó que fins i tot es promouen activament per part dels propis Governs: persecucions policials, discriminacions laborals, tipificació com a delicte en els codis penals, amb penes que van des de l'empresonament fins a la pena de mort que s'aplica en alguns països fonamentalistes islàmics... I quins són les seves conseqüències? On les actituds homòfobes i transfóbicas imperen, les societats que les pateixen són sistemes no plenament democràtics doncs una part de la seva ciutadania ,lesbianes, transsexuals, gais i bisexuals- té negats o molt limitats els que haurien de ser els seus legítims drets. Cap societat és democràtica i plural si es mantenen o alimenten situacions d'exclusió (desigualtats legals, discriminacions laborals o violència física) i de fustigament social (insults, persecució, vexacions públiques, etc.) cap a una part dels seus membres. Com es pot prevenir i eradicar l'Homofòbia i la Transfobia? Cal la combinació d'una actitud decidida dels governs (impulsant legislacions que penalitzin l'homofòbia i la transfobia i que eliminin les desigualtats jurídiques que puguin existir, establint programes d'educació respectuosos amb la diversitat sexual, recolzant als col·lectius lgbt, etc.) i un posicionament quotidià, individual i col·lectiu, de cadascuna de les persones que componen la societat. Mirar a una banda o callar quan es presència una opinió, actitud o comportament homòfob i transfóbico és ser còmplice de l'esmentada situació. Aquesta és una qüestió d'igualtat i drets. Cadascun de nosaltres, cadascuna de nosaltres, hem de prendre una posició decidida per eradicar aquestes xacres socials.
|