Notas de Prensa

La crisi de la vergonya

28-07-2013 | www.cugat.cat

Observo des de fa un temps que en tots els partits polítics no hi ha cap polític que assumeixi responsabilitats davant del seu poble

 Des de ja fa algun temps observo que en aquest estat, que ens van donar tots ara ja fa més de 30 anys, existeix una única crisi: la de la vergonya. Observo des de fa un temps que en tots els partits polítics no hi ha cap polític que assumeixi responsabilitats davant del seu poble. Tot són pilotes fora. Tot són excuses. Tot són amagatalls. Tot són mentides. I el pitjor de tot és que no tenen vergonya d'aparèixer davant els mitjans de comunicació somrient o dient que no tenen res a veure. No tenen vergonya!

 
A Bill Clinton, president dels Estats Units d'Amèrica, el fiscal el va acusar d'onze delictes greus que el feien merèixer un procés d''impeachment' per perjuri (delicte que consisteix a mentir estant sota jurament), abús de poder i obstrucció a la justícia. El poble americà (els seus), aquests que porten 'dos dies d'existència' el van seure davant la justícia no per haver tingut 'comportaments impropis' amb la Srta. Monica Lewinsky, el van seure per haver MENTIT al poble americà. I jo em pregunto, a qui es deuen els nostres polítics?, a qui es deuen els nostres representants públics? Als seus partits? o a nosaltres com a pagadors dels seus sous (i les seves prebendes i privilegis)? No tenen vergonya!
 
Ortega y Gasset, en el seu llibre 'La rebelión de las masas' deia 'El alma vulgar, sabiéndose vulgar, tiene el denuedo de afirmar el derecho a la vulgaridad y lo impone donde quiera'. I així em sembla que es compleix. La vulgaritat no té límits. La vulgaritat no entén de lleis. La vulgaritat, més que ignorància, és arrogant i així la vesteixen. Si aquests que diuen ser els nostres representants es tragueren el vestit de l'arrogància de la vulgaritat, possiblement recordarien qui són de veritat i a qui es deuen com a tal. Però, no tenen vergonya!
 
Les notícies de corrupció política s'amunteguen cada dia en els quioscos, es bombardegen amb emails dels butlletins de cada diari a on estem subscrits, es 'tuitegen' o es 'postegen' en el Facebook, però ningú fa res per demanar explicacions encara que siguin del seu mateix partit. Sembla que ningú s'atreveix a dir res perquè, o hi ha molt que callar o bé hi ha molt a perdre. Ah! I que no falti el 'i tú més'. No tenen vergonya!
 
Fa poc el nou pontífex papa Francesc ('Paco para los amigos') va dir que 'el pecat es perdona, la corrupció no pot ser perdonada'. Immediatament em va venir el següent pensament: a Espanya, sí! Després vaig continuar llegint algunes de les frases del seu llibre 'Corrupció i Pecat' que a continuació detallo: 'Tota corrupció creix i, alhora, s'expressa en una atmosfera de triomfalisme'; 'El corrupte té cara de jo no vaig ser'; 'Davant qualsevol crítica el corrupte desqualifica a la persona'; 'El corrupte s'erigeix en jutge dels altres'; 'El corrupte se sent un guanyador'; 'El corrupte no coneix l'amistat, sinó la complicitat'. A cada frase, un cas ERO, un cas Bárcenas, un cas Noos, un cas Gürtel, un cas Campeón, un cas d''Expediente X' i un cas Palau amb ramificacions al nostre poble i que pot esquitxar de ple a la agrupació local de CDC i als seus representants. Però, el pitjor de tot va ser quan vaig llegir que 'la corrupció porta a perdre el pudor que custodia la veritat' i efectivament en vaig recordar tots els casos d'indults a delinqüents sense cap tipus de consulta pública. Però... No tenen vergonya!
 
Des de ja fa 5 anys que visc al poble (ciutat) de Sant Cugat del Vallès del qual estic enamorat des de la meva època d'escolar. Però el passat 19 de juliol vaig perdre part d'aquella sensació del nuvi que se sent traït sense saber que ja feia temps que la núvia no estava per ell: i és que els que jo creia els meus representants, els meus intercessors davant altres institucions públiques també van participar de la 'Fiesta Nacional' saquejant una bossa de més de 4 milions d'euros el 2002. Què he de pensar ara d'aquests que em demanen que els voti? No tenen vergonya!
 
Des d'aquí vull preguntar-li a la 'meva' alcaldessa, la Sra. Mercè Conesa, que en aquell moment formava part del consell com a tinenta d'alcalde d'Igualtat i de Polítiques Socials de l'Ajuntament: Vostè té vergonya?

Volver