24-06-2014 | Crónica Global

Catalunya és la Comunitat amb més pacients en llista d'espera quirúrgica i també on el temps d'espera és més llarg

El Bérézina és un riu de Bielorússia, afluent del riu Dniéper. Té una longitud de 613 km i la seva conca hidrogràfica abasta uns 24.500 km ². Aquest riu està reconegut per la Unesco com a reserva de la biosfera. Així mateix té una important significació històrica, ja que fets rellevants en la història europea van tenir lloc al costat de les seves ribes. El 25 de juny de 1708, Carles XII de Suècia va travessar el Berézina amb el seu exèrcit per lluitar contra Pere el Gran a la Gran Guerra del Nord. Un segle més tard, l'exèrcit de Napoleó patiria en les ribes del riu Berézina una important i decisiva derrota en la seva retirada de la campanya russa, la qual ha donat origen a l'expressió: "c'est la berézina!".

Després del fallit intent de conquerir l'imperi rus, els supervivents de la Grande Armée, vençuts pel fred i la fam, van emprendre la retirada cap a l'oest. A finals de novembre de 1812, i envoltats per forces de l'Exèrcit imperial rus, l'única possibilitat era replegar-se travessant el Berézina però el riu no estava totalment congelat per a ser transitat, com Napoleó havia planejat, i el pas nedant era impossible per la temperatura de les seves aigües. Les ordres van ser aixecar, a corre-cuita, dos ponts sobre les gèlides aigües, que van haver de ser construïts amb grans blocs del gel a la deriva. Un dels ponts es va ensorrar abans de poder ser utilitzat. Tot i que Napoleó Bonaparte i els seus principals generals van aconseguir travessar el riu i posar-se fora de perill, la desbandada de bona part de la tropa francesa va causar una monumental mortaldat entre els seus soldats. En el seu intent per arribar al pont restant, centenars d'ells van caure a les gelades aigües morint per hipotèrmia, altres van ser aixafats pels seus propis companys i altres abatuts pel foc enemic.

Per assegurar la retirada del contingent que havia aconseguit creuar el pont, l'alt comandament francès va decidir abatre’l i retardar així el seu encreuament per l'exèrcit rus, deixant la resta de tropes franceses (homes, cavalls i armes) a l'altre costat i a mercè de l'enemic. Al migdia del dia 28 va aparèixer la temuda cavalleria cosaca, que va aniquilar a tots els que havien quedat allà. Es calcula que 30.000 soldats de la Grande Armée van perdre la vida. Segons la llegenda popular, únicament 22.000 homes dels 610.000 que formaven l'exèrcit napoleònic van sobreviure a la campanya russa i l'encreuament del riu Berézina representa el començament de la fi de les guerres napoleòniques.

Aquesta és la raó per la qual a França, encara avui, l'expressió "c'est la berézina" és l'equivalent de catàstrofe, fracàs, nyap, derrota, en resum: desastre total i sense pal·liatius. Aquesta expressió descriu, perfecta i breument, la situació de la sanitat catalana, resultat de la campanya del nostre Napoleó de torn.

Després de més de tres anys de retallades en el sistema sanitari català, els efectes sobre la pèrdua de qualitat i seguretat del sistema no poden continuar amagant-se per més temps. Segons el rànquing publicat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), Catalunya es troba en el sector mitjà - baix (al 12 de 17), però el més rellevant és que ha baixat set llocs en els últims tres anys. Segons el portaveu de la Federació, la situació espanyola dels serveis sanitaris ha patit un deteriorament general que no sembla previsible recuperar a curt ni a mitjà termini.

Però el cas de Catalunya és encara més preocupant, ja que les retallades es van iniciar abans i l'impacte sobre el funcionament del sistema ha estat un dels més importants. Catalunya s'ha situat a la cua de les comunitats amb menor pressupost sanitari per càpita (la 13 de 17). També està a la zona baixa en quant a la despesa farmacèutica per persona (la 13 de 17), i en el desemborsament en atenció primària (la 11 de 17). Pel que fa a l'opinió ciutadana, ocupa la posició 13 en grau de satisfacció, estant només per davant d'Extremadura, Múrcia, Galícia i Canàries. Malgrat el maquillatge que es pretén aplicar a les llistes d'espera, l'impacte sobre l'atenció sanitària és inqüestionable: Catalunya és la Comunitat amb més pacients en llista d'espera quirúrgica i també on el temps d'espera és més llarg. Segons les dades aportades per la mateixa Conselleria, 181.559 pacients es troben pendents de ser intervinguts quirúrgicament, i gairebé la meitat d'aquestes intervencions corresponen a les 14 denominades "en garantia" que, teòricament, no haurien de tenir més de 6 mesos de demora però que, en la realitat i en més del 40% de casos, aquest termini és àmpliament sobrepassat, El Sindicat Metges de Catalunya ha denunciat esperes de més de 7 anys en intervencions traumatològiques.

De l'informe de la FADSP es constaten grans diferències territorials en la situació del sistema sanitari i la seva incidència dispar sobre els ciutadans, fet que suposa el fracàs de l'objectiu previst en l'article 3.3 de la Llei General de Sanitat el qual estableix que les polítiques de salut s'han d'orientar a superar els desequilibris territorials i socials.

Els professionals del sector, els sindicats, les plataformes en defensa de la sanitat pública, les associacions i entitats socials, porten més de tres anys denunciant les greus conseqüències socials que comporten les retallades pressupostàries imposades pel govern de Catalunya. Per molt que des del Departament de Salut es pretengui sostenir que aquestes retallades no afecten la qualitat assistencial, la realitat s'imposa i les xifres de les llistes d'espera, tot i que es pretenen ocultar i manipular, són demolidores.

Els tancaments de llits, unitats i quiròfans que ja s'han anunciat per al període estival, suposen el desbordament d'una situació que ja es trobava al límit. La passada setmana, diverses plataformes i entitats socials, varen promoure una jornada de protestes a quatre dels grans hospitals catalans, exigint en uns la reobertura de les plantes d'hospitalització tancades, i en altres, impedint el tancament de més unitats. Segons els convocants de les protestes, en tres anys, l'Hospital Clínic de Barcelona ha tancat 74 llits; l'Hospital de Bellvitge, 260; Vall d'Hebron, 130; Can Ruti, 115; i el Sant Pau, 106. Un dels portaveus argumenta que "obrint els llits tancades a Bellvitge, Can Ruti i Vall d'Hebron, que són 500, amb una estada mitjana de set dies, i tancant a l'agost, es podrien ingressar 23.500 pacients més a l'any".

Però el que causa més indignació és que en alguns d'aquests centres, i també en altres, mentre es mantenen plantes tancades, s'estiguin derivant pacients a altres hospitals, alguns d'ells privats al 100%. I així s'arriba al moll de la qüestió i, potser, a l'origen i l'objectiu de tanta retallada: mentre el pressupost dels centres sanitaris públics i concertats s'ha vist disminuït en més del 20%, els centres privats, com IDC / CAPIO del qual depenen, entre d'altres, l'Hospital del Sagrat Cor i l'Hospital General de Catalunya, han vist incrementat el seu concert amb el CatSalut en gairebé un 80%.

Segons s'ha publicat recentment, Catalunya és la comunitat que gasta més diners públics en sanitat privada: 2.450 milions d'euros l'any, fet que suposa un 24,1% de la despesa total espanyola en sanitat privada. Aquests "acords" de la Generalitat de Catalunya amb ens privats es concentren en molt poques mans i, per tant, configuren un mercat privat oligo o monopolístic, amb nul·la competència, en què resulta fàcil fixar preus i obtenir suculents beneficis a través dels diners públics. Mentrestant, la sanitat pública, infrafinançada i ofegada per les retallades imposades per aquells que han afavorit la creació d'aquest mercat privat monopolístic, no pot competir en qualitat ni en prestacions assistencials bàsiques.

En aquest mateix diari digital, Alfons Quintà manifestava fa pocs dies: "Tot això cal situar-lo en el marc de l'anada, imposada per l'actual Generalitat, cap a una societat pròpia del segle XIX, on els humils senzillament es morien. Però paral·lelament també s'està instal·lant una sanitat per a rics, amb guanys fabulosos i creixents, amb característiques, a Catalunya, gairebé monopolístiques i, per descomptat, coneixedora de les necessitats materials dels partits, faltaria més". En aquest context, la recomanació que feia el conseller Ruiz als catalans de "contractar pòlisses amb una mútua privada", pren tot el seu sentit.

C'est la berézina! Catàstrofe, nyap, destrossa, desastre total i sense pal·liatius en la Sanitat de Catalunya.