Som més catalans que volem treure profit del progrés, la reconciliació i l’estabilitat per la qual van lluitar tant els nostres pares i avis. La majoria dels catalans no volem canviar de passaport, sinó que volem continuar sent catalans, espanyols i europeus. Tanmateix, els polítics separatistes estan trencant tot allò que hem construït junts: la convivència, l’economia i les institucions democràtiques.
La política de catalans bons i dolents del separatisme ha portat la divisió i l’enfrontament entre ciutadans, la qual cosa provoca una fractura profunda entre familiars i amics. Aquesta divisió afecta la vida diària dels catalans i la llibertat a l’hora d’expressar les opinions i els sentiments. La societat catalana és dividida en dos i aquesta fractura trigarà molt de temps a recompondre’s.
Alhora, l’obsessió nacionalista ha estat acompanyada d’un abandó deliberat del seny pel que fa a l’economia, la qual cosa està fent perdre a tothom molt de temps, diners i oportunitats. En els darrers anys l’economia catalana ha empitjorat de manera molt alarmant: la taxa d’atur se situa entre les més altes de l’OCDE, el deute s’ha disparat, hi ha hagut una fugida massiva d’empreses i bancs, s’ha deixat d’invertir en innovació i tots els índexs de competitivitat, corrupció i qualitat institucional han empitjorat. Sense estabilitat jurídica les empreses no poden funcionar ni defensar els interessos dels clients. En les últimes setmanes més de 2.500 empreses, la qual cosa representa més d’una tercera part de l’economia de Catalunya i el 85 % del valor borsari. Entre aquestes empreses, totes les multinacionals principals i els bancs més grans han mogut la seu social a altres llocs d’Espanya.
A més a més, s’han destinat quantitats ingents de recursos públics i d’energies per a trencar amb la resta d’Espanya i a construir el seu «Estat propi» a compte dels diners de tots els catalans. Durant anys els catalans hem finançat, mitjançant els nostres impostos, xarxes clientelars extenses de propaganda nacionalista i casos de corrupció, mentre tots els indicadors econòmics i socials es deterioraven. L’economia no pot dependre dels capricis d’un govern arbitrari que se salta les lleis i que està disposat, per mitjà de decisions unilaterals de ruptura, a dinamitar l’estabilitat en favor de la independència.
Al capdavall, els problemes reals de tots els catalans no han estat la preocupació dels polítics separatistes. Els serveis públics essencials per als ciutadans com la sanitat, l’ensenyament o els serveis socials han empitjorat. Catalunya és la comunitat autònoma d’Espanya amb més barracons a les escoles. Les llistes d’espera als hospitals han augmentat. El finançament per a la dependència ha caigut. Les desigualtats pel que fa a la renda són més grans i l’atur de llarga durada és a prop de batre rècords històrics.
Finalment, Catalunya ha patit una crisi institucional profunda sense precedents en la nostra història democràtica. Mitjançant el desafiament constant dels polítics separatistes a la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i al conjunt de les lleis democràtiques, han suspès de facto l’autonomia de Catalunya. S’han violat els drets de la majoria dels catalans posant el Parlament de Catalunya, el qual pertany a tots els ciutadans, tan sols al servei dels interessos separatistes del Govern. A més, els polítics separatistes s’han cregut que poden situar-se per damunt de l’ordenament jurídic. Sens dubte, costarà molt superar el mal que han fet al conjunt de les institucions catalanes i a les lleis democràtiques.
Per tot això, ha arribat el moment de posar fi al procés i obrir una nova etapa de seny. És el moment de guarir les fractures provocades per més de 30 anys de nacionalisme per tal de tornar a unir tots els catalans en un projecte comú dins d’Espanya i d’Europa.
Els catalans mereixem un nou govern que uneixi els ciutadans, assenyat, sense corrupció i que respecti les lleis democràtiques, és a dir, un govern que es preocupi dels problemes reals de tothom, que atengui i reivindiqui les seves demandes legítimes, que millori els serveis públics, que jugui fort pels joves i que protegeixi la gent gran, que garanteixi la cobertura sanitària i un ensenyament en llibertat i de qualitat. En definitiva, cal un govern que no estigui obsessionat a separar-nos dels nostres compatriotes. Hem d’encetar una nova etapa per a una nova Catalunya plural, d’oportunitats i que miri al futur.
El programa que es presenta a continuació conté les 10 prioritats principals de Ciutadans.
Necessitem girar full d’una vegada per a posar fi als anys de procés i de divisió, perquè l’única cosa ha aconseguit ha estat trencar la convivència entre catalans, provocar una fugida massiva i sense precedents d’empreses i pimes, i ha portat Catalunya a la pitjor crisi social, econòmica i institucional de la història democràtica.
El procés separatista ha trencat la convivència entre els catalans i ha provocat una fractura social entre amics, familiars i companys de treball. El projecte de separació i de divisió del nacionalisme ha enfrontat conciutadans, en diferenciar entre catalans bons i dolents.
En l’àmbit econòmic, l’aventura separatista per treure els catalans d’Espanya i de la Unió Europea ha provocat la fugida de més de 2.500 empreses i pimes i ha generat preocupació i inestabilitat als comerciants, emprenedors i empresaris que veuen com la seva terra perd oportunitats per culpa d’uns polítics irresponsables.
El conjunt dels catalans no pot permetre deixar el seu futur en mans d’un projecte els líders del qual han degradat les institucions d’autogovern fins a uns límits sense precedents. Han violat totes les lleis democràtiques, i han liquidat així l’Estatut d’Autonomia i la Constitució espanyola, i han malmès greument la imatge exterior de Catalunya amb un rebuig unànime en el pla internacional.
Els catalans han de fer front a problemes i reptes molt més importants que són comuns als de la resta d’espanyols. La solució als problemes dels catalans no passa per un canvi de passaport, sinó per un canvi de govern.
Aprovarem un pla de xoc per a la tornada de les empreses que s’han anat de Catalunya durant els darrers anys, especialment a partir de l’1-O i de la liquidació de les lleis democràtiques per part del Govern separatista.
A causa de l’aventura separatista, Catalunya ha perdut més de 3.000 empreses durant els últims anys. Tan sols des de l’1-O se n’han anat més de 2.500 empreses, entre les quals es troben algunes de les més importants de Catalunya i de tot Espanya, les quals representen el 30 % del PIB català. Es tracta d’una fugida d’empreses sense precedents que afecta pimes i autònoms que han hagut de fer molts esforços en els últims anys per a continuar aixecant la persiana.
Set milions i mig de catalans no mereixen un govern que posi en perill l’estabilitat, que jugui amb els seus llocs de treball o que dinamiti les oportunitats de Catalunya.
Volem que les empreses que se n’han anat per culpa de l’independentisme tornin a Catalunya i que moltes més empreses tornin a voler instal·lar-se a la nostra comunitat. Ho aconseguirem mitjançant l’aprovació urgent d’un pla de xoc per a la tornada de les empreses que inclogui un programa ambiciós d’incentius fiscals, financers i administratius, el qual restablirà la seguretat jurídica i la confiança en l’economia catalana.
Els sondejos d’opinió dels darrers anys sempre han coincidit, en situar la corrupció i la regeneració com a un dels grans problemes dels ciutadans.
Els partits separatistes, però, han intentat tapar sota una gran estelada tota la corrupció, els contractes assignats a dit, les seus embargades, el Cas Palau, el 3 per cent, el Cas Vidal i la resta d’irregularitats de la seva gestió. Per fer-ho, han fet servir tots els recursos que tenien a l’abast: han denegat compareixences al Parlament per a donar explicacions sobre la corrupció, han bloquejat comissions d’investigació, han nomenat un conseller de Transparència reprès per la Mesa del Parlament per falta de transparència. Fins i tot, n’hi ha que s’han canviat de sigles perquè no se’ls hi relacioni, quan els seus dirigents desfilaven pels jutjats o la policia entrava a les seus per cercar-hi proves. Perquè mentre acusaven la resta dels espanyols de robar-nos, molts d’ells s’estaven portant mossegades dels contractes que paguem tots els ciutadans.
Ha arribat l’hora de dir prou, de construir una Catalunya lliure de corrupció. Ha arribat l’hora que els contractes públics se’ls emportin aquells que puguin fer-ho més bé per als catalans i no els amics dels polítics que paguin el 3 %. Ha arribat l’hora de regenerar les institucions, d’aixecar catifes i d’obrir finestres, de fer una Catalunya neta i transparent perquè no ens tornin a robar mai.
Reconstruirem els pilars de l’estat del benestar a Catalunya, els quals s’han erosionat profundament per la gestió d’uns polítics irresponsables que han anteposat el procés, les estructures d’Estat i la divisió entre catalans als problemes reals dels catalans.
Els governs independentistes s’han despreocupat dels serveis socials, les polítiques d’habitatge o l’atenció a la dependència i als col·lectius desfavorits. Fa anys que dediquen tots els esforços i quantitats enormes de diners públics a la construcció d’«estructures d’Estat» i a propaganda separatista, deixant de banda els ciutadans que més necessiten la protecció dels governants.
Com a conseqüència, la cartera de serveis socials ha quedat desfasada (calia haver-la revisat fa sis anys), el sistema de lloguer social és absolutament ineficaç i Catalunya és a la cua d’Espanya pel que fa a atenció a persones dependents, amb 90.000 ciutadans que col·lapsen les llistes d’espera i que no reben les prestacions a què tenen dret.
Farem un gir de 180 graus pel que fa a les prioritats de la Generalitat i posarem al centre les persones i el seu benestar. Saldarem els impagaments del Govern amb entitats socials, ampliarem l’oferta de places d’educació infantil de 0 a 3 anys, aprovarem una llei de mesures urgents per a millorar l’atenció a dependents i fomentarem les polítiques de conciliació. Així mateix, duplicarem els esforços per erradicar la violència masclista i defensar els drets del col·lectiu LGTBI.
Durant molts anys, l’obsessió independentista ha guiat el Govern en tots els aspectes de la seva actuació, la qual cosa ha provocat divisió social, danys econòmics enormes i un deteriorament alarmant dels serveis públics a Catalunya. Ha arribat el moment de canviar tot això i posar el benestar dels catalans davant de l’estelada.
Les comunitats autònomes disposen de competències importants pel que fa a l’ocupació, sobretot en relació amb la formació i les polítiques d’actives d’ocupació per a tornar a incorporar els treballadors que fa molt de temps que són a l’atur i que estan perdent l’esperança.
Això no obstant, l’obsessió separatista ha fet que en els últims anys el Govern independentista renunciés a aquestes polítiques. En lloc d’ocupar-se dels problemes reals dels catalans i d’alleujar la situació de molts dels que van caure durant la crisi, ha preferit destinar el temps, les energies i els diners a muntar «estructures d’estat» inútils i fraudulentes. Tot això ha provocat que els indicadors d’ocupació a Catalunya, tradicionalment superiors a la mitjana espanyola, s’hagin malmès de manera sistemàtica des del començament de la crisi.
És hora que el Govern de la Generalitat posi en el centre de l’acció política els que més han patit a causa de la crisi i que aporti solucions en lloc de crear més problemes. Cal coordinar les polítiques autonòmiques d’ocupació amb les nacionals per a atacar els tres grans problemes del mercat laboral de Catalunya, els quals són els mateixos que pateix el conjunt d’Espanya: l’alta taxa atur, la precarietat i l’atur de llarga durada.
Amb aquest objectiu, Ciutadans proposa diverses línies d’acció que coincideixen amb les mesures que ja s’han adoptat amb l’acord d’investidura i els pressupostos nacionals. D’una banda, cal revolucionar les polítiques actives d’ocupació, perquè les persones que fa més temps que són a l’atur rebin una formació útil i personalitzada que els permeti recuperar la feina i l’autonomia. D’altra banda, cal reforçar la lluita contra la precarietat i la pobresa laboral: el complement salarial de Ciutadans permetrà prop de 300.000 joves catalans treballar, formar-se i percebre un salari digne. A més a més, continuem treballant per treure traves i fer la vida més fàcil als autònoms, els quals són un motor central del creixement i de l’ocupació tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya.
Un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar és l’educació. No obstant això, durant dècades, els responsables polítics del procés no han prioritzat l’actualització i la millora contínua del sistema educatiu.
Avui dia, les escoles, els instituts i les universitats catalanes arrosseguen problemes endèmics que dificulten que l’ensenyament estigui a l’alçada dels nous reptes. A causa de la falta d’inversió en instal·lacions noves, han convertit a Catalunya en la comunitat amb més barracons de tot l’Estat.
Volem una escola pública on no se’ns polititzi els fills, on s’ensenyi a pensar i no què cal pensar. Una escola en llibertat i sense ideologies és fonamental per al desenvolupament personal dels alumnes.
Garantir que tots els nens i joves reben una educació de qualitat, adequada a allò que necessiten i innovadora, en què no sigui necessari anar a una escola privada per a aprendre en català, castellà i anglès, de manera que a la pública i a la concertada també s’ensenyi seguint un sistema trilingüe. Creiem fermament que invertir en ensenyament és una aposta de futur. Els joves han de poder formar-se en un sistema educatiu que ofereixi les mateixes oportunitats a tothom i han d’estar preparats per a la societat del coneixement, com passa a les societats més avançades.
Revitalitzarem el sistema de sanitat pública de Catalunya, revertirem les retallades que s’han fet i hi dedicarem l’atenció que no han parat uns governants amb l’únic objectiu de forçar la ruptura amb la resta d’Espanya i la UE.
La sanitat s’ha abandonat per complet per part dels governs independentistes, que només se n’han recordat per a retallar-ne el finançament i les prestacions. La despesa sanitària a Catalunya és de 1.241 € per habitant, molt inferior a la de comunitats com Cantàbria (1.406 €), Múrcia (1.419 €), l’Aragó (1.427 €), Astúries (1.433 €) o Extremadura (1.448 €). Això és així perquè la Generalitat ha preferit destinar els diners a obrir «ambaixades» a l’estranger o a crear nous organismes, com ara Diplocat, per a fer publicitat del seu procés, en lloc d’invertir a millorar la qualitat d’una sanitat, cosa que és competència exclusiva de la Generalitat.
Així, mentre el separatisme augmenta el gruix administratiu de la Generalitat i els «xiringuitos» polítics, el caos envaïa el servei d’emergències de l’Hospital del Mar, mentre que les llistes d’espera a la Vall d’Hebron per a obtenir un llit no deixaven de créixer. La sanitat, com tot el sistema de benestar de Catalunya, ha estat afectat greument a causa del malbaratament dels governs independentistes.
La prioritat ara ha de ser solucionar tots aquests problemes que afecten el dia a dia dels catalans, i no crear-los-en de nous. Cal posar fi a les retallades, a la falta de substitucions de personal, a les sobrecàrregues assistencials, al dèficit d’ambulàncies i a les llistes d’espera, i no enfrontar-los amb polítiques de divisió.
Així mateix, un dels grans objectius de Ciutadans és d’avançar pel que fa a la professionalització de la gestió sanitària, mitjançant la despolitització i l’establiment de les dinàmiques necessàries perquè hi siguin al capdavant els professionals més bons i més capaços, amb independència de les fílies ideològiques. D’altra banda, introduirem un sistema de rendició de resultats perquè la millora no sigui un pedaç, sinó un objectiu permanent.
Els últims governs de la Generalitat no han fet servir les polítiques de territori i infraestructures per a resoldre els problemes dels catalans, com ara els retards de Rodalies o el pagament dels peatges, sinó per a enfrontar-nos amb el conjunt dels espanyols.
Sota l’estelada i reclamant competències noves, el Govern ha intentat amagar veritables nyaps en les infraestructures i serveis que gestionava, com ara el forat d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la fallida de la línia aèria Spanair o l’escàndol del canal de regadiu Segarra-Garrigues.
Cal fer èmfasi en la línia 9 del metro, la qual suposa l’obra més cara de la Generalitat i la gestió més desastrosa de les infraestructures catalanes dels darrers anys, i que ja acumula un sobrecost injustificable. El pressupost inicial de les obres era de 2.000 milions d’euros i havia d’acabar-se el 2007. Avui dia, l’obra ja ens ha costat més de 6.000 milions, el triple d’allò previst, i encara cal acabar la part principal. Si se suma el que queda per acabar i el pagament dels interessos, finalment pagarem, de la butxaca dels catalans, més de 16.000 milions. Això és vuit vegades més del que ens van dir als ciutadans.
En vista del seu lema «com pitjor, millor», nosaltres ens esforçarem cada dia a tendir ponts i recuperar una proposta per a tots els catalans i arribar-hi a acords, i treballarem colze a colze amb la resta de les administracions perquè les obres necessàries puguin acabar bé. Ens centrarem per complet a resoldre els problemes dels ciutadans, i és que mentre altres volen la desconnexió, nosaltres volem estar millor connectats amb el conjunt d’Espanya, Europa i el món. Des de Catalunya volem liderar les reformes que necessita Espanya, també en infraestructures.
Catalunya ha tingut una capacitat històrica indiscutible per a atreure de visitants d’arreu del món. Barcelona és una capital mundial i una destinació turística indiscutible: és la ciutat més visitada de tot Espanya i es troba entre les primeres destinacions favorites d’Europa. El conjunt de Catalunya ofereix una gran quantitat de paratges atractius per a turistes d’arreu del món.
El turisme és un motor de l’economia espanyola al qual Catalunya, sense cap mena de dubte, hi contribueix de manera determinant. Segons les dades de la Generalitat, l’11 % del PIB català va provenir de l’activitat turística el 2016. L’aventura separatista està a punt d’enviar a rodar un dels sectors principals de l’economia catalana, i posa en joc centenars de milers de llocs de treball que depenen del turisme directament i indirecta.
La Generalitat ha dedicat milions d’euros a obrir ambaixades a l’estranger només per a parlar de separació i de divisió, en lloc de promocionar la imatge de Catalunya a l’exterior. Han deteriorat la imatge de la comunitat i han reduït les nostres oportunitats. A més, les darreres setmanes, els indicadors del turisme no han deixat de minvar: han augmentat les cancel·lacions de viatges a casa nostra i les previsions per al sector indiquen que pot perdre fins a un 20 % del capital, per la qual cosa es posarien en perill més de 400.000 llocs de treball . És una notícia pèssima per a les famílies catalanes que han fet molts esforços per a tornar a tirar endavant després de la crisi.
Ha arribat el moment de posar fi a aquesta pèrdua d’oportunitats que ha provocat l’aventura separatista. Hem de tornar a Catalunya la bona fama que sempre ha tingut a l’estranger i treballar perquè tornem a ser notícia per dades del turisme positives.
En una societat plural, oberta i avançada, la cultura mai hauria de servir per a fomentar l’exclusió, la divisió i el pensament únic.
Durant els anys del «procés», els partits nacionalistes han posat la cultura al servei del separatisme i han obviat que la majoria de ciutadans tenen identitats culturals diverses que enriqueixen enormement Catalunya, la qual cosa fa que sigui una comunitat avançada, rica i solidària.
Al llarg d’aquest temps, han utilitzat la cultura com a un instrument a favor de la seva causa i no com a un bé que cal preservar per a les generacions futures. A més, han descurat el sector cultural i els seus professionals, i han deixat d’invertir en la modernització d’equipaments clau necessària per al foment d’una cultura que estigui a l’altura d’allò que demanen els ciutadans del segle XXI.
A Ciutadans considerem que la cultura és un dels eixos clau de la nostra societat. La nostra prioritat és fomentar una cultura oberta, accessible per a tothom, una cultura diversa, que representi la pluralitat cultural de la societat catalana i. en definitiva, una cultura al servei de les persones, no d’interessos o identitats excloents.